Divendres 4 de juliol, una cinquantena de militants de l’Agrupació local
del PSC de Canovelles van participar en una assemblea on, entre d’altres temes,
es van donar a conèixer els candidats que han obtingut els avals corresponents
per a presentar-se a primer secretari del PSC i a la Secretaria General
del PSOE.
Per aquest motiu es va considerar oportú convidar a tres vallesans que
fan campanya i defensen a cada un dels candidats per què ens expliquessin les
intencions i projectes de cadascun dels candidats.
Juanma Segovia de Granollers va defensar a Eduardo Madina tot dient: “Per mi, la política que ens uneix als socialistes, son emocions. I a
mi, l’Edu, m’emociona i m’il·lusiona.
Vull un primer secretari que
torni a manar, que porti el canvi que necessita aquest partit i que necessita
aquest país. I ell és capaç de fer-ho. Des de la seva basant de candidat ja ho
ha començat a fer, posant en valor el paper de tots i cadascun de nosaltres com
a militants. Per primera vegada podem elegir el nostre Secretari General per
mitjà del nostre vot de manera individual i no mitjançant vots per delegació
com fins ara.
I que ens dugui a retomar el
camí cap a l’esquerra que mai no hauríem d’haver abandonat. Que ens torni a fer
sentir-nos orgullosos de ser qui som, del què som i no només del que hem estat.
El canvi comença per un
mateix. Voteu a qui vulgueu, a qui us sembli, encara que us equivoqueu. Com puc
fer-ho jo. Però feu-ho per qui creieu que ho pot fer millor i no per
tacticisme. El tacticisme pot donar resultats a curt termini però, a llarg
termini, en sortirem perdent. Segur.”
Pedro Rodríguez de Montmeló
en la seva defensa a Pedro Sánchez va dir: “Necessitem
un PSOE exemplar, transparent, innovador, ètic i participatiu i per això
necessitem un canvi amb el cor, però també amb el cap.
La proposta de Pedro Sánchez
és de canvi i d’unitat. Canvi per fer avançar el PSOE i reformar l’esquerra en
la lluita continua contra la desigualtat i la unitat de tots els socialistes
per a ser la força transformadora que necessita el país.”
Fran Sánchez Castilla de
Lliçà d’Amunt va defensar a José Antonio Perez Tapias dient: que “l’opció de presentar-se com a candidat no és una opció personal sinó
col·lectiva: Decisió sorgida d’uns debats sobre la situació crítica en que es
troba la socialdemocràcia, no només a Espanya sinó també a Europa.
Com diu ell mateix: “opció
de concórrer a l’elecció de secretari general és l’opció d’un “jo candidat” al
que ho acompanya un “nosaltres equip”.
La proposta de Tapias,
genera confiança en la transformació d’aquest partit encaminat a treballar per
la democràcia interna i a reconstruir un projecte que, clarament ubicat a
l’esquerra, pot armar-se de credibilitat per obtenir la confiança de la
ciutadania.”
Els tres vallesans van coincidir amb els elogis i agraïments cap a
l’Agrupació de Canovelles per haver organitzat aquest acte i poder donar veu a
cadascun dels candidats i, tots ells, iniciaven la seva intervenció dient que “qualsevol
dels tres candidats són bons per a liderar la Secretaria General
del PSOE i seran uns bon representants del nostre partit germà.”
Francesc Sánchez, primer
secretari de l’Agrupació de Canovelles, va fer la seva intervenció tot
dient que “l’Agrupació no dona suport a cap dels candidats per què considera que
un militant és igual a un vot.”
Un altre dels punts de l’ordre del dia van ser les Eleccions Primàries
del PSC on l’únic candidat a primer
secretari és Miquel Iceta.
El regidor, Juan Francisco
Garcia-Miguel, va ser qui va defensar-lo tot dient que, “Miquel Iceta, és el millor candidat a
primer secretari que pot tenir el PSC.
Ha presentat la seva
candidatura per què considera que pot ser útil en aquesta difícil etapa. Ha
pres la decisió per què està convençut de la capacitat col·lectiva dels
socialistes per a superar la situació actual i per què creu que està preparat
per encapçalar aquest esforç.
És la persona que pot oferir
a la política catalana la voluntat de diàleg i entesa, avui més necessari que
mai i per què vol defensar posicions transversals i de sentit comú.
Vol reivindicar la política,
la capacitat col·lectiva de transformar democràticament la realitat, i vol
reivindicar la socialdemocràcia com una eina de transformació profunda de la
societat “
