El pressupost que avui
presentem està condicionat per la situació de profunda crisi econòmica en què
ens trobem, però jo ara no vull parlar de xifres. Sense menystenir la importància
dels recursos econòmics, parlaré d’idees, d’objectius i projectes.
El que sí que vull fer és
valorar la situació actual, perquè les coses no passen perquè sí. Hi ha un
context, unes raons i la nostra proposta de pressupost no es pot entendre si no es contextualitza.
Els que ens hem dedicat a
la política des de molt joves ja hem passat situacions molt dures, però no
tenen res a veure amb l’actual perquè abans teníem la sensació d’avançar en
aspectes socials i no com ara que, clarament, retrocedim. Hem viscut temps en
què per assistir a una manifestació podíem perdre la vida i per dedicar-nos a
la política o al sindicalisme podíem acabar a comissaria i, fàcilment, a la
presó. Eren moments en què les vagues duraven mesos, amb els treballadors
tancats a les fàbriques, sense cobrar i sobrevivint amb la solidaritat de la
ciutadania. Però podíem celebrar la conquesta de drets socials i laborals.
Actualment patim una crisi
agreujada per part dels de sempre que aprofiten la situació per desmantellar el
model social que havíem construït entre tots i totes i ens estan abocant a
nivells de pobresa i de drama social que mai havíem pogut imaginar.
Els membres de l’equip de
govern municipal ens sentim desconcertats; cada dia és un repte nou d’una complexitat
tan gran, que no tenim respostes immediates, ni a curt, ni a mig termini i com
a persones ens sentim molt frustrats, perquè hem treballat per deixar als nostres
fills un món molt diferent del que ara trobaran i això és molt dolorós.
A Canovelles tenim clar
que el nostre objectiu és ser servidors públics: estem al servei de gairebé
17.000 caps, els veïns i veïnes del nostre poble. Estem al servei d’uns ciutadans que es troben en
una situació molt preocupant: més de 2.000 persones a l’atur i
moltes d’aquestes persones, gairebé el 20 %, no cobren cap prestació. Hi ha famílies senceres que estan vivint de la
paga de jubilació dels avis; veïns als quals els mateixos bancs que reben diners públics per mantenir les seves
estructures els estan deixant sense habitatge; màfies que s’aprofiten de
l’ocasió per fer negoci, organitzant xarxes per controlar l’ocupació il·legal
de pisos; famílies que han de recórrer
al banc d’aliments i joves preparats que han de deixar els estudis
perquè no disposen de recursos per pagar unes taxes que han pujat el 60%.
Tot això ho sabeu tan bé
com jo perquè ho veiem cada dia i hem de
procurar pal·liar-ho dins les nostres
possibilitats i sense caure en la beneficència. Volem continuar fent polítiques
culturals, educatives, de joventut i infància, urbanístiques. No volem
renunciar a garantir la cohesió social i el creixement del nostre poble.
Per això necessitem dues
coses: poder i recursos. Però les
decisions de l’Estat i de la Generalitat
van en un altre sentit; totes les lleis, decrets, sistemes de control i
fiscalització van en la línea d’aconseguir tres objectius:
A.-Desmantellar l’Estat del Benestar. Tendint a la privatització
dels serveis de qualitat i deixant els públics com a assistencials. Això
significa potenciar les desigualtats i impedir la igualtat d’oportunitats.
B.- Centralització de presa de decisió
política. És a dir, deixar les administracions locals, els ajuntaments, en mers
gestors dels serveis mínims.
C.- Reduir l’administració pública. Que representa no
garantir uns serveis públics de qualitat.
De totes maneres vull
donar un missatge positiu. Tenim un marge, petit, però ens queda un marge: hi
ha una part fixa de la realitat que no depèn de l’Ajuntament però n’hi ha una
altra que és variable i depèn de la nostra actuació. Hem d’afrontar els
problemes com reptes que hem de superar i ens calen noves estratègies, noves
solucions i això és precisament el que estem fent entre tots. Hi ha molts
exemples del nostre projecte de futur: els plans educatius d’entorn, la
formació a les persones aturades, i un llarg. etc.
La nova legislació de la
dreta espanyola i catalana que he esmentat afecta, principalment a tres lleis:
la “Ley de Bases de Régimen Local”, que passaria a anomenar-se “Ley de
Racionalización y Sostenibilidad de la Administracion Local ( LRSAL)” la futura
“Ley de transparencia” que, d’entrada, regularia els barems i els preceptes
envers el sou dels càrrecs electes locals i la LOREG, pel que fa referència a
la disminució de regidors. La primera, la “Ley de bases de Regimen Local”, és
la que regula actualment els ajuntaments i data de 1985. Estem d’acord en què
cal reformar-la amb tres objectius fonamentals: evitar duplicitats, definir
les competències municipals i garantir
el finançament.
Però l’avantprojecte del
PP no recull cap d’aquests objectius. Ni evita les duplicitats ja que manté la
coexistència de 4 tipus d’entitats locals (Diputacions, Mancomunitats, Consells
Comarcals i Consorcis); no inclou una llista tancada i clara que determini les
competències dels ajuntaments, ni garanteix el seu finançament ja que es manté
el criteri que les CCAA poden decidir que un ajuntament exerceixi una
competència sense dotar-la del
finançament corresponent. També és fals l’argument de l’estalvi de 3.500 milions d’euros, no hi ha cap estudi
al respecte, però el que sí que està clar és que els serveis públics seran més cars per als ciutadans.
Arran de la definitiva
aprovació de la LREAL al Congrés es publicarà un Reial Decret amb els
estàndards de qualitat que han de complir en les seves competències els
ajuntaments de menys de 20.00 habitants. En diuen “de qualitat”, però es
refereixen només a estàndards econòmics i en cas de no complir-los, les
diputacions podran assumir els serveis, incloent la fixació del corresponent
preu públic. Per tant, els ajuntaments, especialment els de menys de 20.00
habitants, quedaran sense capacitat per poder exercir les seves competències. Això
és un retrocés democràtic que ens tornarà als anys 70 i els alcaldes electes queden
supeditats a la voluntat de la pròpia Diputació ( que els seus membres no son
elegit directament pels ciutadans) i a
la del secretari/ interventor de l’Ajuntament.
Estem d’acord en
racionalitzar les retribucions dels electes municipals. I per això s’han
d’homologar, s’ha de fixar un sostre en els salaris i s’han de regular les
incompatibilitats. I sobretot s’ha de garantir que tot això no comporti que
només puguin dedicar-se a la política els de sempre, els poderosos i els
econòmicament solvents.
La pretensió d’eliminar
un 30% de regidors amb l’argument d’estalvi econòmic també és falsa. El
veritable objectiu és ideològic, significa eliminar la democràcia local ja que
això provocarà menys pluralitat i menys democràcia en els ajuntaments, afectarà
a la representativitat dels grups minoritaris en els plens i restarà
participació ciutadana. Hem de dir que el 80%
dels electes locals no cobren un sou relacionat amb la seva tasca
política. Sí que s’estalviaria controlant el deute de les grans ciutats (a Madrid
és de 7.000 milions d’euros) i racionalitzant el Senat que actualment no serveix
per a res.
Per altra banda, la Llei General de
Pressupostos de l’Estat i les mesures del RDL 20/2012
i el RDL 21/2012, de 13 de juliol, obliguen
a suprimir la paga extra de Nadal dels nostres treballadors i treballadores; a
augmentar-los l’horari setmanal; redueix els dies festius; prohibeix la
contractació de personal (incloent la reposició de les jubilacions) i rebaixa
les prestacions econòmiques per incapacitat temporal deixant en paper mullat
els convenis col·lectius i la capacitat negociadora de les parts.
L’Ajuntament de Canovelles té una situació econòmica
sanejada com a conseqüència d’una
política, duta des de fa anys, de despesa pública adaptada als ingressos reals.
El compliment de l’estabilitat pressupostària ens pot donar una mica més
d’autonomia municipal. Però hem de tenir en compte que augmenten els impagats
com a conseqüència de l’actual situació econòmica, que hi ha una gran reducció
dels ingressos procedents d’altres administracions i que patim els impagaments
de compromisos econòmics prèviament adquirits. Si afegim que l’ajuntament paga
puntualment els seus proveïdors i treballadors, que assumeix el finançament
d’alguns dels serveis compromesos, l’augment dels interessos als bancs, la pujada
de serveis com l’aigua i la llum i la dels impostos indirectes, hem de preveure
que la situació es torni insostenible i que perillin els serveis que donem i el
propi Ajuntament.
És en aquest context tan complex que
hem elaborat els pressupostos de l’any 2013. Uns pressupostos que pretenen ser
un “Pla de Xoc” per anar en sentit
contrari del que van tant la Generalitat com el govern de l’Estat. La
dreta catalana i l’espanyola que en aquests temes sempre es posen d’acord.
Nosaltres hem pres mesures agosarades i
hem apostat per crear eines que facilitin la cohesió social i evitin l’exclusió
a tots nivells. Hem pres mesures econòmiques, educatives, culturals, d’oci,
urbanístiques i d’impuls de la participació ciutadana que entenem que són les que
s’han de prendre davant d’una situació como aquesta. La població més deprimida
és la primera a rebre les sotragades de la davallada econòmica: atur,
dificultat per fer front a les factures més corrents i per poder respondre com
a pares a les demandes dels fills: material escolar, sortides, esport, etc.
Per això necessitem recursos. Més
recursos. I els hem d’aconseguir augmentant la solidaritat fiscal; treballant per
rendibilitzar-los; aconseguint recursos aliens (d’altres administracions, de l’empresa
privada ...) i prioritzant les polítiques socials. Millorar els serveis, els programes
i els projectes adreçats a les persones significa una aposta de futur i aquesta
és la nostra prioritat.
Com ja hem dit en altres ocasions, per
nosaltres hi ha quatre idees marc que dirigeixen les nostres actuacions i són
les que marquen el pressupost que presentem avui. Aquestes idees són:
1. Entendre
el Municipi com un lloc de desenvolupament personal i comunitari. Després
de la família i la feina és dins del municipi on les persones ens podem
desenvolupar personalment i socialment.
És el lloc on es pot desenvolupar la societat del benestar que no és
cap demanda abstracta, ni una reivindicació general. És una demanda
personal i comunitària articulada al voltant de la vida quotidiana que es
pot detectar, definir i prioritzar.
2. Impulsar
una política municipal de progrés basada en les potencialitats de les
persones i la participació ciutadana. Treballem
en el sentit de continuar creant les condicions que puguin facilitar que les
persones se sentin part de la comunitat i col·laborin en el seu
desenvolupament. Per això impulsem
projectes que puguin cobrir les necessitats individuals i habilitin
a les persones per promocionar-se per elles mateixes.
3. Impulsar
polítiques integrals per aconseguir que la nostra actuació sigui idònia :
Els nostres projectes són una resposta a les necessitats dels nostres veïns
i veïnes i a les del municipi com a comunitat. Eficaç : Posem els
mitjans per fer realitat els objectius que ens hem marcat i eficient
: Hem estructurat els recursos econòmics, humans i organitzatius de manera
que ens permetin assolir els objectius amb el mínim cost possible, fer més
amb menys.
Per poder complir
aquestes tres premisses i garantir l’èxit del nostre projecte, hem portat a
terme una planificació i una gestió integral de l’Ajuntament i hem posat en
marxa plans d’actuació integrals coordinant tots els recursos dins d’un
projecte global que inclou intervencions especifiques de caràcter pal·liatiu i altres
més generals de caràcter integrador que facilitaran la sociabilitat. Aquest
pressupost és la nostra petita aportació, específicament municipal, a l’Estat
del Benestar en uns moments tan delicats.
4.
La planificació ha de facilitar el
desenvolupament d’una política social que cobreixi totes les necessitats a
partir de tots els recursos (públics, privats i associatius). Planificar els recursos
de què disposem és clau per poder portar a terme les finalitats i objectius
abans esmentats intentant cobrir les necessitats dels ciutadans i ciutadanes
dins del municipi que es manifesten des de diferents dimensions, però cada una
implica una forma concreta de desigualtat, per això els nostres projectes
tenen en compte la pluralitat de grups
que estan per sota dels nivells mínims de benestar.
Som conscients, i ara mes
que mai, que els recursos municipals són limitats per això també incloem donar
suport als mecanismes de creació de benestar generant relacions entre el sector públic, el privat i el moviment
associatiu. No deixarem de treballar per aconseguir recursos financers a
través de subvencions, convenis, ajuts amb les administracions de rang superior
o amb entitats privades. En aquest moment s’han d’enfortir els llaços amb les
institucions de cara a garantir els suports econòmics i millorar-los.
Tot això
queda reflectit en el pressupost que hem presentat per a la seva aprovació i que
ja ha exposat clarament el regidor d’Hisenda.
Moltes gràcies.
José Orive Vélez
