Bona tarda a tots i totes i gràcies per la vostra assistència. Josefa, tieta Ramona, Montse, Elisabet, Guillem, Adri, gràcies per estar avui aquí amb nosaltres. Rebeu una forta abraçada de tots nosaltres. Gràcies a tota la gent que heu participat en l’organització d’aquest acte. Us felicito per que és un acte molt a l’estil de la Lluïsa: senzill i entranyable.
Avui en aquesta sala ens trobem companys, mestres, alumnes, treballadors/res de l’ajuntament, representants dels sindicats, de diferents partits polítics, càrrecs públics de diferents institucions, gent del món cultural i educatiu, veïns i veïnes. En definitiva familiars, amics i amigues de la Lluïsa Prat.
Ja fa un any que la Lluïsa ens va deixar i encara ens costa creure que no estigui amb nosaltres. Ha passat un any i estem tan tristos com el primer dia. Però avui no estem aquí per compartir aquesta tristesa, o pot ser si? Però sobretot estem aquí per celebrar el fet d’haver conegut a la Lluïsa i, d’una o altra manera, haver format part de la seva vida. Tot un privilegi. Estem aquí per posar de manifest tots aquells valors que la Lluïsa ens va transmetre. Estem aquí per dir-li a la Josefa, tieta Ramona, Montse, Elisabet, Guillem, Adri, que la Lluïsa forma part del patrimoni d’aquest poble que ella tant s’estimava.
Mireu, jo vaig conèixer a la Lluïsa quan tenia 13 anys i ella 14. Jo llavors era petit i ella anava amb el grup dels grans amb la colla: la Tomi/ la Julia/ el Antonio/ el Grisol/ Mari Pinto/ el Angel/ el Juan Bogallo/ el Delviso/ la Mundi, la Antoñita ... Des de llavors les nostres vides han coincidit en moltes ocasions. En entitats, com a jefa, com a companya de Partit, com a regidora. En la seva darrera etapa era la 1a. tinent d’alcalde de l’ajuntament i per tant persona de la meva total confiança. Però sempre com amiga.
Quan la Lluïsa estava embarassada de l’Adri, l’Andrea (la meva dona) estava embarassada de la Roser i quan l’Andrea estava embarassada de la Joana, la Lluïsa estava del Guillem.
He vist madurar a la Lluïsa com a persona, professional, políticament .... a la mateixa vegada que jo anava madurant.
Recordo una de les llargues xerrades que vaig tenir amb ella quan estava malalta. Quan ella ja era conscient que la vida se li estava apagant, em va dir: Jose, quina putada, noi.. però ha estat molt interessant.
I tant que la Lluïsa va tenir una vida interessant i intensa! Va deixar petjada al seu pas per aquest món.
La Lluïsa va estar compromesa sempre. Compromesa amb la seva família, amb el seu company el Carlos, amb els seus pares, els seus fills... sempre atenta. Sempre pensant en tots i totes. ..... Uns dia abans de morir em va dir Jose, no me’n puc anar el dia 14 d’abril, és l’ aniversari de la meva neboda. I ho va fer el dia 9 d’abril.
Compromesa amb la seva professió. Per sobre de tot era i es sentia mestre, educadora. Volia transformar el món, volia fer un món més just, més solidari... i la eina per aconseguir-ho era l’educació. Va ser una bona mestre, una bona guia per als seus alumnes, una bona acompanyant en el creixement personal d’aquells nenes i nenes que tenia la responsabilitat d’educar. Per tota les escoles que va passar. I especialment per la seva escola (l’escola Congost) de la que va ser mare i mestre. Va deixar petjada, amb la seva serenor, exigent amb si mateixa, amb iniciativa i molt treballadora.
Compromesa amb la gent. Sempre ha tingut confiança en les persones. La societat la podem transformar. Estava totalment convençuda que un món millor era possible. I era possible per que la gent té capacitat per transformat aquest món.
Compromesa amb els seus companys, amics i equips. Persona crítica, molt crítica, exigent, molt exigent... però també molt fidel als seus ideals, als seus compromisos. En la Lluïsa podies confiar.
La Lluïsa era socialista com també ho era el Luis (el seu pare). Però una socialista crítica amb el seu partit, però fidel al seus compromisos.
La Lluïsa, sobretot, era de Canovelles. El seu poble. Un poble que el volia acollidor, ple d’oportunitats per el creixement personal i comunitari. La Lluïsa va estar al serveis dels altres i del poble que l’ha vist créixer com a persona i política honesta i compromesa amb els valors de la justícia i la igualtat. És fa molt difícil de parlar de qualsevol projecte d’aquest poble que no estigui la Lluïsa involucrada.
He tingut, hem tingut, la sort d’haver pogut compartir moltes coses amb la Lluïsa; idees, projectes, rialles, (tots recordarem el seu somriure), discussions acalorades, ( sobretot si parlaven de futbol. Era incondicional del Barça) En definitiva, moltes bones estones , que trobem a faltar.
La Lluïsa, un magnífic exemple de treball pensant en un millor futur per Canovelles. El seu esperit de progrés i lluita en benefici de tots els Canovellins i Canovellines continua viu, inspirant la meva feina a diari, La Lluïsa, estigui on estigui, continua present a Canovelles, perquè la seva feina, i ella mateixa són patrimoni del nostre poble.
Lluïsa, com tu deies “ ENS VEIEM”
Gràcies,
Avui en aquesta sala ens trobem companys, mestres, alumnes, treballadors/res de l’ajuntament, representants dels sindicats, de diferents partits polítics, càrrecs públics de diferents institucions, gent del món cultural i educatiu, veïns i veïnes. En definitiva familiars, amics i amigues de la Lluïsa Prat.
Ja fa un any que la Lluïsa ens va deixar i encara ens costa creure que no estigui amb nosaltres. Ha passat un any i estem tan tristos com el primer dia. Però avui no estem aquí per compartir aquesta tristesa, o pot ser si? Però sobretot estem aquí per celebrar el fet d’haver conegut a la Lluïsa i, d’una o altra manera, haver format part de la seva vida. Tot un privilegi. Estem aquí per posar de manifest tots aquells valors que la Lluïsa ens va transmetre. Estem aquí per dir-li a la Josefa, tieta Ramona, Montse, Elisabet, Guillem, Adri, que la Lluïsa forma part del patrimoni d’aquest poble que ella tant s’estimava.
Mireu, jo vaig conèixer a la Lluïsa quan tenia 13 anys i ella 14. Jo llavors era petit i ella anava amb el grup dels grans amb la colla: la Tomi/ la Julia/ el Antonio/ el Grisol/ Mari Pinto/ el Angel/ el Juan Bogallo/ el Delviso/ la Mundi, la Antoñita ... Des de llavors les nostres vides han coincidit en moltes ocasions. En entitats, com a jefa, com a companya de Partit, com a regidora. En la seva darrera etapa era la 1a. tinent d’alcalde de l’ajuntament i per tant persona de la meva total confiança. Però sempre com amiga.
Quan la Lluïsa estava embarassada de l’Adri, l’Andrea (la meva dona) estava embarassada de la Roser i quan l’Andrea estava embarassada de la Joana, la Lluïsa estava del Guillem.
He vist madurar a la Lluïsa com a persona, professional, políticament .... a la mateixa vegada que jo anava madurant.
Recordo una de les llargues xerrades que vaig tenir amb ella quan estava malalta. Quan ella ja era conscient que la vida se li estava apagant, em va dir: Jose, quina putada, noi.. però ha estat molt interessant.
I tant que la Lluïsa va tenir una vida interessant i intensa! Va deixar petjada al seu pas per aquest món.
La Lluïsa va estar compromesa sempre. Compromesa amb la seva família, amb el seu company el Carlos, amb els seus pares, els seus fills... sempre atenta. Sempre pensant en tots i totes. ..... Uns dia abans de morir em va dir Jose, no me’n puc anar el dia 14 d’abril, és l’ aniversari de la meva neboda. I ho va fer el dia 9 d’abril.
Compromesa amb la seva professió. Per sobre de tot era i es sentia mestre, educadora. Volia transformar el món, volia fer un món més just, més solidari... i la eina per aconseguir-ho era l’educació. Va ser una bona mestre, una bona guia per als seus alumnes, una bona acompanyant en el creixement personal d’aquells nenes i nenes que tenia la responsabilitat d’educar. Per tota les escoles que va passar. I especialment per la seva escola (l’escola Congost) de la que va ser mare i mestre. Va deixar petjada, amb la seva serenor, exigent amb si mateixa, amb iniciativa i molt treballadora.
Compromesa amb la gent. Sempre ha tingut confiança en les persones. La societat la podem transformar. Estava totalment convençuda que un món millor era possible. I era possible per que la gent té capacitat per transformat aquest món.
Compromesa amb els seus companys, amics i equips. Persona crítica, molt crítica, exigent, molt exigent... però també molt fidel als seus ideals, als seus compromisos. En la Lluïsa podies confiar.
La Lluïsa era socialista com també ho era el Luis (el seu pare). Però una socialista crítica amb el seu partit, però fidel al seus compromisos.
La Lluïsa, sobretot, era de Canovelles. El seu poble. Un poble que el volia acollidor, ple d’oportunitats per el creixement personal i comunitari. La Lluïsa va estar al serveis dels altres i del poble que l’ha vist créixer com a persona i política honesta i compromesa amb els valors de la justícia i la igualtat. És fa molt difícil de parlar de qualsevol projecte d’aquest poble que no estigui la Lluïsa involucrada.
He tingut, hem tingut, la sort d’haver pogut compartir moltes coses amb la Lluïsa; idees, projectes, rialles, (tots recordarem el seu somriure), discussions acalorades, ( sobretot si parlaven de futbol. Era incondicional del Barça) En definitiva, moltes bones estones , que trobem a faltar.
La Lluïsa, un magnífic exemple de treball pensant en un millor futur per Canovelles. El seu esperit de progrés i lluita en benefici de tots els Canovellins i Canovellines continua viu, inspirant la meva feina a diari, La Lluïsa, estigui on estigui, continua present a Canovelles, perquè la seva feina, i ella mateixa són patrimoni del nostre poble.
Lluïsa, com tu deies “ ENS VEIEM”
Gràcies,
José Orive Velez
Alcalde de Canovelles
