“Hi ha alguna cosa profundament errònia en la forma en com vivim avui”. Aquesta és la frase amb la qual el ja desaparegut Tony Judt comença la seva reflexió al llibre “Alguna cosa va malament”. És una frase que, independentment del contingut o les conclusions a les quals arriba aquest llibre, és absolutament descriptiva sobre el moment que estem vivint. La seva senzillesa i contundència alhora ens col·loca de cop en la dura realitat d’un món que mai ha estat perfecte, però que ara s’ha demostrat molt més imperfecte del que ens imaginàvem.
Aquesta imperfecció no només l’hem d’aplicar a la situació global, europea, espanyola, o catalana. Aquesta imperfecció també l’hem d’assumir en el món local. La construcció i posada en marxa de nous equipaments i nous serveis, molts d’ells fora de les competències dels ajuntaments, han estat la tònica general en la qual ens hem mogut les administracions locals en els darrers temps. Era l’època d’una gran bonança econòmica on tot era possible. Ens hem acostumat, tots, a tenir-ho tot, millor que el de ningú, i tenir-ho al moment. La crisi ha posat les coses al seu lloc.
L’agressiva crisi que estem patint ens ha despertat d’un llarg somni en el qual pensàvem que érem una societat més opulenta de la que realment som. Aquest oasi en el qual hem viscut els darrers anys era això: una il·lusió.
Ara hem despertat i els representants institucionals hem d’actuar des de la responsabilitat, amb molta pedagogia i aplicant grans dosis de realisme. Hem d’establir prioritats i, sobretot, des de la modèstia del que podem fer a nivell local, hem de posar en valor la concertació i la col·laboració, perquè la forma com encarem aquesta crisi marcarà possiblement el futur dels nostres municipis en aquesta comarca nostra, que és el Vallès Oriental.
Estem davant una cruïlla en la qual hem de prendre decisions que seran transcendentals. Ara, hem de decidir si cada municipi vol tenir de tot -sense tenir assegurat que s’ho pugui permetre-, o vol compartir projectes, anhels i, sobretot, esperança.
Ningú posa en dubte que cal anar cap a una Europa més unida política, econòmica i fiscalment. Per la mateixa raó, hem de creure també en l’enfortiment de les polítiques de col·laboració entre municipis, que, en ocasions, necessitaran de dosi de generositat.
Els que creiem fermament en les polítiques públiques als ajuntaments i a la resta d’administracions, tenim un repte: mantenir aquests serveis públics, mantenir el nostre Estat del benestar entès com un sistema, el més just i solidari possible, que garanteix la igualtat d’oportunitats, la distribució de la riquesa i l’accés per part de tots els ciutadans a serveis bàsics i de qualitat. Diuen que en època de crisi s’aguditza l’enginy. Cal, per tant, posar imaginació. Cal esforçar-nos. I cal coratge per encarar-ho.
Al Consell Comarcal del Vallès Oriental ja hem començat a fer aquest exercici. Amb una oferta als nostres ajuntaments per encarar un futur basat en la concertació, en la col·laboració. En definitiva, en l’entesa local i comarcal. Diuen que la unió fa la força. Ens oferim per ser el paladí del Vallès Oriental o ajudar a ser-ho entre tots els ajuntaments que s’hi vulguin afegir.
José Orive Vélez
President del Consell Comarcal del Vallès Oriental i alcalde de Canovelles
