Benvolgudes i benvolguts,
Familiars, amics, companyes i companys de feina,
No vull parlar del passat, sinó del present i del futur. No, no és un discurs ingenu això. La Lluïsa ha cregut sempre en la capacitat de l’ésser humà, en la seva dimensió social, en la seva capacitat per transformar el món que l’envolta, en la seva capacitat de transformar la realitat quotidiana per fer-la més lliure, igualitària i solidària. I ho ha cregut sempre des del seu del compromís ètic i una forta convicció democràtica.
I el seu mestratge ens ha transformat també a tots aquells qui hem treballat al seu costat, personal tècnic, mestres, administratives, especialistes, cuineres, conserges, netejadores i tot l’altre personal que hem tingut la sort de compartir un temps amb la Lluïsa.
La Lluïsa ens ha transmès per sempre uns valors en el treball que ens fa més dignes com a persones i alhora treballadors i treballadores públics: l’estima per la feina ben feta, la valoració de la tenacitat i l’esforç, el compromís ètic vers una feina adreçada a les persones. La Lluïsa ens ha proveït i d’una mirada, d’un discurs conceptual coherent, que ens enfoca cap a la gent, que ens fa creure en les capacitats positives dels ciutadans i ciutadanes per construir i ser protagonistes actius de la transformació de la seva ciutat, i alhora del món, sigui quina sigui la seva procedència, edat o extracció social. La mirada que ens ofereix la Lluïsa ens fa orientar la nostra feina cap a la necessària equitat entre la gent, cap a la igualtat d’oportunitats, per la no discriminació de les persones, pels drets dels infants, per un accés públic i universal a la cultura, per una educació de qualitat per a tothom.
El seu mestratge, com ja he dit abans, és un mestratge de coherència interna i de compromís ètic i cívic. Així, la seva companyia i el seu exemple ens ha empeltat d’uns valors lligats a la nostra pròpia dimensió social. Una dimensió social que esdevé també un forja per la nostra dimensió personal, fent que no puguem deslligar doncs aquestes dues dimensions entre sí. L’esfera personal i l’esfera social són un tot. I això és bo, sí, amics i amigues, això és bo. És el millor antídot contra l’arrogància i l’individualisme, és la millor prevenció contra l’autoritarisme i la intolerància social.
La Lluïsa també ha sabut estar amatent i al costat de l’esfera personal dels seus companys i amics de la feina. Ha mostrat sempre comprensió pels patiments que a tots nosaltres algun dia o altre ens toquen de prop, ha estat capaç de flexibilitzar exigències per permetre que cadascú de nosaltres pogués atendre els contratemps que ens han afectat. Ha sabut animar i recolzar els seus companys i amics davant les situacions adverses que els ha tocat viure.
Mireu, a la Lluïsa li agradava col·leccionar punts de llibre i un punt de llibre sempre diu alguna cosa, una idea, una il·lusió, un missatge. Permeteu-me ara dir-vos, tot mirant al futur, que el seu exemple en el treball i en el compromís cívic és el nostre punt de llibre que ens guia i ens guiarà en l’exercici del nostre professió i en l’exercici de la nostra vocació de servei públic.
Moltes gràcies Lluïsa, moltes gràcies pel tot el que has sembrat dins nosaltres i com deies tu amb aquell somriure amable: ens veiem!
Sí, Lluïsa, ens veiem.
