domingo, 7 de octubre de 2012

L'esperit del consens al Consell Comarcal del Vallés Oriental

L’últim Ple del Consell Comarcal va ser un Ple diferent als que fem habitualment. Es van votar mocions, cosa que no és costum. Entre aquestes mocions hi havia la proposta d’adherir-nos a l’Associació de municipis per la independència. Per primera vegada en el que portem de legislatura, no votem tots els grups en el mateix sentit.
El govern del CCVO és un govern d’unitat i que té en el consens el seu tret definitori. El consens no va ser possible. Això, sense ànim de tornar a parlar de la moció en concret, em porta a fer les següents reflexions.
El Consell Comarcal som una administració de segon grau. No hem estat elegits directament per sufragi universal. No representem als ciutadans del Vallès Oriental de la mateixa manera que els representen els ajuntaments. No podem parlar en nom dels veïns de cada un dels pobles de la nostra comarca. Això ho poden fer els ajuntaments o el Parlament de Catalunya. No nosaltres.
Les funcions del Consell Comarcal principalment són dos: primer, gestionar aquells projectes i serveis que ens delega la Generalitat de Catalunya, i/o cada un dels ajuntaments de la nostra comarca; segon, coordinar i impulsar polítiques i serveis mancomunats i/o en xarxa per fer més eficaces i eficients les polítiques i els serveis que es presten des de l’administració local de la nostre comarca.
Estem al servei dels ajuntaments del Vallès Oriental. Nosaltres no marquem objectius ni polítiques, això és funció de cada un dels ajuntaments, i nosaltres hem de donar-li suport. Per tant, no tenim la representativitat necessària per definir-nos en temes com la independència o no de Catalunya.
La nostra societat viu moments difícils en els quals els ciutadans requereixen d’aquells que ens dediquem a la política de proximitat, suport i acompanyament, però també capacitat per articular respostes i solucions al seus problemes. Respostes que moltes vegades no tenim i que requereixen d’anàlisi, reflexió i determinació per portar-les a terme. I és aquí on hem de vigilar, perquè en ocasions la precipitació i les preses poden portar a la frustració, una frustració que potser nosaltres (els polítics) podríem assumir, però que seria inacceptable que es traslladés a la societat.
Vivim moments ens els quals una part de la societat està posant en dubte la tasca dels polítics i si estem veritablement al servei de la ciutadania. Al mateix temps, a Catalunya ha crescut el debat sobre la identitat nacional i la seva articulació. Per a mi, aquest és un debat important que s’ha de fer, que serà útil i servirà, entre altres molts objectius, per tornar a fer creure, per fer valer i demostrar com d’important és la política feta des de la responsabilitat i respectant el caràcter plural de la nostra societat.
El dret a decidir és una peça bàsica de tota democràcia i societat moderna, un dret en el qual com a demòcrata hi crec i que penso s’hauria de portar a tots els àmbits de la nostra societat, ja sigui quan parlem de temes socials i/o també d’identitat nacional.
Però no hem d'oblidar els reptes que tenim per endavant. Reptes com el de la cohesió social. Cada dia hi ha gent nova, gent que coneixem, familiars, amics, com nosaltres, treballadors al cap i a la fi, per compte aliè, o autònom o petit empresari, que perd la feina o tanca el negoci, que li rebaixen el sou o no cobra, que no té per menjar, que anirà a l’ambulatori i no tindrà dret a rebre assistència, que pateix pensant com podrà pagar els llibres o la universitat del seu fill o filla, una situació que ningú s’hauria pogut imaginar fa no gaire temps.
Per a mi la veritable lluita, ara, és sortir d’aquesta crisi amb una societat, al menys, tan justa com la que teníem abans de l’esclat d’aquesta crisi.
Crec sincerament que aquest ha de ser una premissa bàsica que orienti la nostra labor al front d’aquest Consell Comarcal. Hem de desenvolupar el Pla de Desenvolupament Econòmic de la Comarca (turisme, millora de polígons,...). Hem de garantir els Serveis Socials (Servei Assistència Domiciliària, transport adaptat, ajuts de menjador,...). Hem d’impulsar la solidaritat. Hem de mancomunar serveis ..... etc. Una labor que hem de fer entre tots, buscant el consens i l’acord que ens ha caracteritzat sempre, i que estic segur continua sent la millor de les fórmules per avançar cap a la societat més justa, plural i cohesionada.

José Orive Vélez
Alcalde de Canovelles i
President del Consell Comarcal del Vallés Oriental