La Mare de Déu de Bellulla era protectora de la
vista?
I el Santuari de la Mare de Déu de Bellulla?
D’on venim?
Independentment que siguis creient o no cal saber
coses d’allà a on vivim. Segurament, molts de vosaltres ja ho sabreu.
El Santuari de la Mare de Déu de Bellulla o
Santuari de Bellulla és un centre religiós i de pelegrinatge de Canovelles, a
l'actual veïnat de Bellulla. El conjunt es formà entorn una capella original,
que custodiava la Mare de Déu de Bellulla (imatge del segle XIII), i anà
creixent de forma paral·lela a l'augment de la devoció cap a la Verge en terres
vallesanes i a altres comarques properes, fins a arribar a ser convent de
dominics a l'edat moderna. El 1835, amb la desamortització, acabà el culte al
santuari.
El santuari tindria el seu origen en una llegenda
sorgida entorn la invenció (troballa, aparició) de la imatge de la Mare de Déu
de Bellulla. La llegenda més estesa explica com una pastora canovellina del
començament del segle XIII va localitzar al turó on més tard s'aixecaria el
santuari (a l'actual serra de Bellulla i, particularment, a Can Recolons) un
pou amb una cova amb la imatge d'una Verge, més tard dita de Bellulla.
L'any 1279 ja existia una capella per a guardar És, precisament, la característica protectora de la vista per part d'aquesta Mare de Déu de Bellulla la que explica l'origen del nom, que etimològicament seria una construcció derivada de “bell ull” o “bell ullada”, fent referència a bona vista.
Bellulla era el destí final de peregrinacions
vingudes de Canovelles i de tot el Vallès, així com del Maresme i altres
comarques de l'entorn. Les peregrinacions es feien en dies diversos en funció
de la procedència dels peregrins. Els canovellins celebraven la festivitat de
la Mare de Déu de Bellulla el Dilluns de Pasqua, en peregrinació. D’aquí la
Festa de l’Aplec.
Entre 1611 i 1835 els dominics del convent de Santa
Caterina de Barcelona establiren casa a Bellulla, fent-se càrrec del santuari.
Malgrat les disputes que això suposà amb els responsables de l'església
parroquial de Sant Feliu de Canovelles, la butlla del papa Pau V de 1607 fou un
element clau per a determinar la presència dominica a Canovelles, que es va
perllongar per espai de més de dos-cents anys. La desamortització de Mendizábal
de 1835 va forçar l'exclaustració i els béns foren venuts.
La imatge de la Verge de Bellulla, juntament amb
els altres béns, es van vendre després de la desamortització. La
parròquia de Sant Feliu va poder recuperar per a Canovelles la imatge l'any
1872, mentre l'edifici del santuari va passar per diversos propietaris.
L'edifici actualment és propietat privada. A inicis del segle XX es van fer
reformes per adequar la casa, mantenint la capella de Bellulla amb usos
particulars.
