Desprès d'un procés de participació, el segon Institut de Canovelles, te el nom definitiu: Secció Institut Domus d’Olivet, fent un
reconeixement al patrimoni de què disposa el municipi
La domus dominava una zona de la Vall del Tenes,
sobre el torrent de Can Canyelles (antigament anomenat d’Olivet) al límit entre
Canovelles i Lliçà d’Amunt.
La torre d’Olivet és circular i probablement estava
formada per dues o tres plantes. La planta baixa, que es pot observar
actualment, no devia tenir cap obertura i es devia comunicar amb el primer pis
per l’interior. Malgrat no ser la residència fixa dels senyors, a la domus
d’Olivet es van desenvolupar les activitats pròpies del grup privilegiat al
qual pertanyia: les terres eren explotades per jornalers o algun masover.
La primera menció a la Domus d’Olivet data del
1072, quan Berenguer Gilasbert va vendre a Ebrió i a la seva muller, Adelaida,
un terreny amb cases, casals, terres, vinyes, recs, oliveres i pastures, situat
a les parròquies de Sant Fèlix de Canovelles, Santa Eulàlia, Villa d’Espina i
d’Olivet, pel preu d’una unça d’or de Barcelona.
A la Domus d’Olivet s’hi ha trobat presència de
tota la indumentària pròpia d’un cavaller armat (cota de malla, armadura de
ferro, llances i guarniments de luxe per al cavall), així com armes de defensa,
guarniments per al cavall i decoració domèstica de ceràmica. En l’àmbit
estrictament personal es van fer troballes de joies, que constituïa un símbol
de prestigi i distinció social de la noblesa.
L'Ajuntament ha editat un seguit de publicacions de
referència que es poden consultar a la Biblioteca Frederica
Montseny.
