Companys i companyes,
No descobriré res si dic que ens trobem potser en uns dels moments més delicats, més importants i més interessants del nostre partit. Malgrat totes les dificultats que vulguem afegir i que podem tenir al nostre horitzó, jo gosaria dir que també ens trobem en uns dels moments més il.lusionants. Mai en la nostra petita història hem hagut d’encarar uns reptes de la magnitud dels que tenim davant nostre. Ara és l’hora de la política de veritat.
Aquest reptes afecten a dos aspectes fonamentals de la nostra existència com a partit. Per una banda, la necessitat d’adequar la nostra organització a noves formes de participació, més àgils, més transparents i més obertes al conjunt de la societat. Per altra, la necessitat, a vida o mort diria jo, de tornar a ser un partit útil a les persones en la solució dels seus problemes des d’un sentit majoritari d’esquerres i progressista.
Hem de canviar companys, no ens resta una altre. Ja se que és dur dir-ho, però la gent ja no ens percep com el partit capaç de resoldre els seus problemes en un context de crisi econòmica que esta posant en perill tot el bastiment de la nostra societat del benestar tal i com la hem entès fins ara. Personalment és molt trist constatar que quan més necessaris hauríem de ser menys suport electoral tenim!!
Com a partit governant hem estat víctimes de la crisi econòmica i les seves urgències, prou que ho sabem tots. Però l’explicació del que ens ha passat no serà complerta si no sabem assumir els nostres errors i la part de responsabilitat que ens pertoca, tant a la federació com a les agrupacions. Cal treballar tots plegats per redreçar aquesta situació, per això és tan important aquest Congrés.
Aquest partit ha de ser capaç de dir-li a la gent dels nostres pobles, de la nostra comarca, que hi ha una altre manera de fer les coses, que hi ha un altre camí, altres polítiques, per salvaguardar l’estat del benestar i per demostrar que no és el mateix la dreta que l’esquerra quan parlem de política.
Cal revisar la nostra estructura, organització i metodologia i adaptar-les als temps actuals per donar resposta a les demandes d’una societat, i d’un electorat, que ha canviat radicalment esperonat per les conseqüències de la crisi econòmica.
Cal revisar també les estratègies de contacte amb els nostres afiliats, simpatitzants i potencials electors. En aquest cas, les agrupacions han de jugar un paper cabdal com a instruments de proximitat, d’inserció al territori, de participació, en definitiva de dinamització social i política.
Cal impulsar el debat polític intern i el debat social al territori amb participació dels agents socials, militants i ciutadans en general. El Partit ha de liderar aquest procés en totes i cadascuna de les nostres poblacions.
Cal millorar la participació activa dels nostres militants i simpatitzants en la presa de decisions. Hem de millorar aquests mecanismes, fer-los més horitzontals, mes democràtics, més oberts, més transparents i compartir també les responsabilitats. Però atenció el debat s’ha de produir dins les estructures del partit i ha d’ésser sincer i lliure, amb la intensitat que sigui necessària, però dins la més estricta lleialtat a les regles de joc del partit que són les que fixen els nostres estatuts aprovats en cada moment.
Tot això, companys i companyes, l’hem de fer entre tots, federació i agrupacions. La tasca feta fins ara per part de l’executiva sortint, amb el Román Ruiz al capdavant, ha estat important i s’ha de valorar positivament, malgrat totes les dificultats. A partir d’ara toca anar més enllà, toca treballar de valent per recuperar el nostre espai, per recuperar la confiança dels nostres electors de sempre i encara més si pot ser.
Per això fa falta un projecte polític creïble, una executiva integradora, amb experiència i responsable i unes agrupacions disposades a ser el referent de la vida política i social dels municipis. Si el company Roman vol liderar aquest moment i aquest futur, tindrà tot el recolzament de la nostra agrupació, de Canovelles. Endavant i sort.
