El nom Canovelles és documentat per
primer cop en un registre per escrit l’any 1008, quan el senyor Ingilbert i la
seva muller Incúncia, van fer un canvi de terres de Canovelles amb l’abat Ot de
Sant Cugat de cinc peces de terra que ells hi tenien, per comprar unes terres
que els donava el monestir situades en un altre lloc. Amb la cessió de les
terres els donadors traspassaven a l’abat i al monestir el domini i la potestat
que hi tenien.
Tot i això, les primeres restes
trobades al terme de Canovelles corresponen a l’època del neolític mitjà, entre
el 5500 i el 3500 aC, que va ser quan els pagesos es van situar en llocs més
planers. A Canovelles es van localitzar dues tombes a Ca l’Estrada, i a la bòbila prop de Ca l’Amell Xic
juntament amb la sepultura s’hi va trobar el material que es dipositava amb el
difunt.
En el període final del neolític,
del 3500 al 2100 aC, i a l’inici de l’època de bronze, es va desenvolupar la
cultura megalítica caracteritzada pels grans monuments funeraris d’enterraments
col·lectius, com eren els dolmens.
D’aquest període a Canovelles prové
l’extraordinària troballa de l’estàtua-menhir del jaciment de ca l’Estrada. Una
representació del menhir de ca l’Estrada es troba exposat a la sala d’exposicions
del Teatre Auditori de Can Palots.
Canovelles ha estat històricament un
poble eminentment rural. L’agricultura era la base econòmica dominant i durant
el segle XIX i les primeres dècades del segle XX encara ho era. Segons el padró
de béns immobles del 1853, a Canovelles predominava el conreu de cereals de
secà. L’aigua provenia bàsicament dels torrents, tot i que totes les masies
tenien pous d’on extreien l’aigua que havia de servir per als usos domèstics,
per als animals i per a la petita activitat agrícola.
Pel que fa la població, l’any
1890 Canovelles tenia 334 habitants, dels quals 115 (un 34,4%) es dedicaven a
tasques agrícoles. Fins l’any 1950 el municipi tenia 631 habitants, però durant
la dècada dels anys 60 i 70 va augmentar de forma considerable, a causa del
fort creixement del nombre d’immigrants registrat provinent d’altres zones de
l’estat espanyol, passant dels 3.061 habitants de l’any 1960, als 8.149 de
l’any 1970.
A partir dels anys 90, Canovelles va
començar a rebre immigrants extracomunitaris, que han fet créixer el municipi
en nombre d’habitants i fins i tot en territori edificat, com és el cas de la
zona de Can Palots, urbanitzada darrerament.
Història de les
institucions a Canovelles
Canovelles ha tingut al llarg de la
seva història, homes que han encapçalat l'Ajuntament, en èpoques remotes,
turbulentes, durant la dictadura, la transició i la democràcia. En aquest espai
us apropem a les seves vides.
Accés a la pàgina web del Diccionari biogràfic dels Alcaldes i
Alcaldesses del Vallès Oriental des del 1901.
Més informació:
En referència a les troballes
arqueològiques, aquestes es poden veure al Museu de Granollers.
El Teatre Auditori de Can Palots acull una rèplica del
menhir de Ca l'Estrada.
L'Ajuntament de Canovelles ha editat
un seguit de publicacions de referència que es poden consultar a la Biblioteca Frederica
Montseny o a l'arxiu
digital Estela.
Article de
Diego Sola, al Naciódigital. 23/10/2013: Un comte rere la gran porta.
