El model de finançament de les escoles bressol municipals es va establir l’any 2005 per donar compliment a una Llei del Parlament, originada per una Iniciativa Legislativa Popular. El cost de la plaça en una escola bressol municipal és el més econòmic del sistema educatiu, per sota de les llars de la Generalitat, de les d’educació primària, secundària i la universitat.
Les darreres mesures anunciades per la Conselleria d’Ensenyament suposen un greuge per als Ajuntaments. Les entitats municipialistes volen manifestar que:
La mesura suposa un augment de l’asfíxia financera que pateixen els ajuntaments: La reducció del mòdul de 1.800 a 1.600 i, posteriorment a 1.300 euros, suposa traslladar als Ajuntaments la falta de finançament de la Generalitat i malmet encara més les finances de molts ens locals, que no tenien prevista una major reducció de l’aportació en les escoles bressol municipals. L’ACM i la FMC volem recordar que la Conselleria d’Ensenyament es va comprometre amb les entitats municipalistes a realitzar una bestreta a l’inici del curs que s’acabaria de pagar al final del curs escolar. Després de l’anunci d’ahir, denunciem que aquest compromís no s’ha complert i que, el fet que s’anunciï al final de l’any acadèmic, obliga als Ajuntaments a finançar la diferència entre l’aportació anunciada inicialment i la que finalment rebran de la Generalitat.
La no convocatòria de beques, per una quantia que ascendeix als 5 milions d’euros, suposa un increment de la precarietat de les finances municipals i de la possibilitat que tenen les famílies més necessitades d’escolaritzar els infants de 0 a 3 anys. Les entitats municipalistes entenem que l’anunci de la supressió de les beques en educació infantil és la conseqüència de l’eliminació, per part del Govern estatal, de les partides dedicades a aquest primer període d’escolarització no obligatòria dels infants. El Govern de l’Estat, per tant, impossibilita que el Govern de la Generalitat pugui fer front als seus compromisos pel que fa a ajuts i beques menjador, en haver deixat aquestes partides a zero en els pressupostos (no dotació econòmica en el Pla Educa 0-3 o en els temes relacionats amb Plans d’entorn o immigració).
Finalment i pel que fa al canvi de criteris sobre l’assignació d’aquests ajuts en funció de criteris com la situació socioeconòmica de cada municipi o del nivell de renda de les famílies, creiem que és tracta d’un sistema complex i d’entrada poc definit, que resulta difícil de valorar, sense conèixer quins seran els criteris concrets que s’aplicaran.
Davant la preocupació i la incertesa que genera aquesta situació, les entitats municipalistes demanem una reunió urgent amb la conselleria d’Ensenyament per tal de consensuar quins són els criteris necessaris per fer sostenible el sistema de llars d’infants municipals amb el menor prejudici pels Ajuntaments i les famílies afectades.
P.D.: En el text que ve a continuació us fem arribar la nota informativa de la Conselleria d'Ensenyament.
Ensenyament finançarà les llars d'infants segons la renda de les famílies i la realitat socioeconòmica de cada localitat
Mapa 2004-2008
- La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ho ha anunciat aquesta tarda durant la Comissió d’Ensenyament al Parlament
- La consellera Rigau ha reclamat un nou model “més flexible”
- Irene Rigau també ha afirmat que el mapa s’ha gestionat de manera “arbitrària” i sense “control”
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat aquesta tarda que la Generalitat de Catalunya finançarà les llars d’infants públiques en funció de l’aportació familiar per renda i de les aportacions de les administracions segons mida i realitat socioeconòmica dels municipis amb l’objectiu que el nou model sigui “més flexible”. Ho ha fet durant la Comissió d’Ensenyament al Parlament sobre el compliment del mapa de llars d’infants 2004-2008.
Per això, Rigau ha reclamat que el nou model “sigui més flexible per què cal tenir en compte el diner públic que s’assigna a cada plaça, a quina realitat social respon i quines necessitats familiars cobreix”. Respecte a l’adequació del model a la realitat socioeconòmica de les poblacions, ha explicat que “per poder diversificar el model territorial i fer-ho més viable per a l’ajuntament s’ha de tenir en compte la seva mida, població i els seus recursos”.
La titular d’Ensenyament també ha proposat altres mesures per poder garantir la sostenibilitat de les llars d’infants públiques: l’estudi del finançament d’una franja horària comuna, l’estudi del finançament dels serveis complementaris, el desenvolupament d’un model de llar d’infants rural i l’organització de centres i nivell de grups.
Respecte a la cobertura d’aquest mapa de llars d’infants de 2004-2008, la consellera d’Ensenyament ha declarat que “la taxa de cobertura de 0 a 3 anys no ha estat proporcional a l'esforç econòmic fet”, atès que la taxa de cobertura l’any 2004 era del 33% i actualment del 36%. Ha afegit que “l'esforç ha estat de 735 milions d'euros, 153 milions més del que preveia el pla”.
Per tant, Rigau considera que s’ha dut a terme una “gestió arbitrària i que ha mancat control”. En aquest sentit, ha especificat que s’han creat 40.493 places de 2004 a 2012, 10.493 places més de les previstes, i que actualment només se’n troben 50.093 d’ocupades. Així, ha conclòs que “hem creat un model únic i gens flexible” i que “requereix una gestió més eficaç de la que s’ha fet, això és cert; però, també un canvi de
model”.
model”.
17 de maig de 2012
