La delicada situació de les economies de les administracions públiques –no entrarem a valorar per quines raons- ha situat sobre la taula el debat sobre els serveis que prestem i, fins i tot, sobre la pròpia idoneïtat de l’existència d’algunes d’elles.
Tanmateix, aquest debat pot esdevenir una trampa i fer-nos perdre de vista la defensa de determinats serveis públics als quals considero que no podem renunciar. Ningú dubta de la necessitat d’una profunda racionalització de les administracions, però aquesta s’ha de fer amb valentia, però també amb prudència i molta, molta sensatesa, deixant de banda batalles polítiques i egocentrismes locals.
El Vallès Oriental, posem per cas, som una comarca que fàcilment resumiria el que és Catalunya. Tenim indústria, tenim serveis i tenim natura. Mol a prop de la gran metròpoli que és Barcelona i en un nus de comunicacions privilegiat. Tenim qualitat de vida i tenim moltes oportunitats a desenvolupar. Tenim grans ciutats, poblacions mitjanes i pobles petits i molt petits. I la heterogeneïtat que ens caracteritza pot esdevenir una oportunitat per al nostre territori, però corre el perill de convertir-se en un impediment per l’entesa, ara per ara absolutament necessària si volem ser competitius com a territori i si volem continuar prestant determinats serveis al ciutadà.
Les administracions locals, i concretament els ajuntaments, hem superat amb escreix les nostres possibilitats en voler cobrir serveis que no ens són propis. Perquè volíem, però també perquè els propis ciutadans ens ho exigien. I la manca d’eficiència o compromís de les administracions “competents” posaven la pilota sobre la teulada dels alcaldes.
En tot aquest entramat, a vegades vingut i a vegades volgut, els ajuntaments ens trobem ara amb una “patata calenta” de difícil solució. La davallada en els ingressos i el deute acumulat, fa que els alcaldes i alcaldesses veiem impotents com ja no podem donar els serveis que volíem i en l’horitzó no s’augura una millora a mig termini. Clarament, ens hem de reinventar.
Està clar que no hi ha una solució miraculosa, però ha arribat l’hora de treballar pensant en el futur i no pas en el present immediat, compartint, fent equip, i, sobretot, mirant més enllà del límit municipal.
El Consell Comarcal podem esdevenir el nus on conflueixin els valors i les potencialitats de tots els nuclis, municipis, realitats que componen el Vallès Oriental. I , mitjançant el Qüestionari per a la Promoció i Millora del Treball en Xarxa (QPMTX) facilitat als ajuntaments i posat en comú en el darrer Consell d’Alcaldes, hem iniciat un camí per fomentar la concertació i facilitar la coordinació entre municipis en diferents àmbits. En el Medi Ambient, en les Polítiques Socials, en la Cultura, per exemple, àmbits on hi ha veritables possibilitats de fer camins conjunts, per ser més eficients i estalviar despesa. Però en la Promoció Econòmica i el Turisme, hem de ser més ambiciosos i podem arribar més lluny si anem plegats. I aquí cal la complicitat dels empresaris i dels sindicats, a més de les pròpies administracions.
Sense renunciar a les 43 realitats. Sense renunciar a ser de la Vall del Tenes, de la Riera de Caldes, del Baix Montseny, del Baix Vallès, del Galceran, del Moianès, de l’Alt Congost... si som el Vallès Oriental i ens ho creiem, i així ho treballem, possiblement serem més competitius. Hi ha camí per recórrer.
José Orive Vélez
President del Consell Comarcal del Vallès oriental i Alcalde de Canovelles
