El mes de maig de 1981, pocs mesos després que s’iniciés l’assumpció de competències educatives per part de la Generalitat de Catalunya, la gran pedagoga catalana Marta Mata, llavors Diputada al Parlament de Catalunya, defensà a la Comissió de política cultural del Parlament una proposició no de llei sobre “El tractament de la Llengua en l’ensenyament no universitari”. La proposta contenia les bases del que després ha estat el nostre model d’immersió lingüística. En aquesta proposició es deia textualment “No se separaran els nens en aules diferents per raons lingüístiques”. Marta Mata, en la seva defensa, afirmava que aquest model recull la tradició del treball pedagògic a Catalunya dels anys vint i trenta, “guanyada a pols i en circumstàncies contràries”, i evocava el mestratge i l’herència de grans figures de la renovació pedagògica catalana com Alexandre Galí.
Han passat 30 anys i avui podem dir que l’escola catalana té un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua, que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Cap nen o nena a Catalunya acaba la seva escolarització obligatòria sense dominar les dues llengües oficials del país i per tant amb capacitats suficients per expressar-se correctament en qualsevol d’elles. L’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat. La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
Aquesta setmana el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, anunciava l’esborrany de Llei Orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE). Aquest amenaça amb convertir la llengua catalana en una assignatura optativa i residual i per això creiem necessari i reclamem des de el Consell Escolar Municipal un gran acord a Catalunya amb tots els representants d’entitats, agents educatius i partits polítics contra aquesta reforma. Tanmateix manifestem el nostre suport a la cimera educativa anunciada pel president de la Generalitat, Artur Mas.
Considerem que en aquesta cimera cal defensar sense cap límit l’educació catalana sense descartar la impugnació de la Llei davant el Tribunal Constitucional com una de les vies per combatre-la.
Es tracta d’un nou exemple de la voluntat recentralitzadora, retrògrada, anacrònica i segregadora del Ministre Wert i la LOMCE, i la instrumentalització de l’educació amb finalitats ideològiques i polítiques del govern de l’Estat.. Amb la LOMCE i les seves darreres versions incendiàries, el ministre ens torna als anys 70. La LOMCE que en els seus primers esborranys ja era agressiva envers Catalunya i envers un sistema educatiu basat en l’equitat, ara s’endureix encara més.
El nou esborrany de reforma educativa relega al català com a assignatura residual, per darrere de la llengua castellana o l’aprenentatge d’una primera llengua estrangera.
Segons el nou text, les assignatures es classifiquen en troncals, específiques i d’especialitat, sent aquesta última categoria on quedaria inclosa la llengua catalana.
Aquesta reforma és un atac flagrant, d’inspiració neoliberal que no només significarà la reinstauració d’un model ideològic d’escola esbiaixat, classista i segregador sinó també la reducció dràstica de les competències del govern de la generalitat en matèria educativa i un menyspreu al conjunt de la comunitat educativa i a la societat catalana.
Defensem un model d’immersió lingüística que no quedi relegat a un model merament assistencial sinó just el contrari un model basat en un sistema d’educació pública de qualitat, just i equitatiu que garanteixi les conquestes educatives d’aquests últims 30 anys:
1. La igualtat d’oportunitats en la escolarització. L ’Educació inclusiva vers la integració escolar.
El projecte de llei promou precisament la vessant contraria ja que segrega i discrimina socialment a l’alumnat responent a una voluntat exclusivament ideològica de paràmetres elitistes, que no contempla les necessitats a nivell educatiu, personal i ciutadà, sense tenir presents les condicions de l’entorn, les singularitats individuals així com la diversitat i riquesa personal i cultural de les comunitats autònomes.
2. La cohesió social.
El disseny de l’entramat normatiu permet segregar a l’alumnat pel que fa a l’accés a l’escola -obviant el principi d’equitat i la cohesió social-, acceptant la separació i discriminació dels infants per raó de llengua i creant centres d’elits socials en base a models lingüístics diferenciadors que marcaran diferencies insalvables en les oportunitats dels estudiants.
3. Èxit acadèmic.
Diferents organismes internacionals han contrastat el model d’immersió lingüística, com a un model d’èxit, respecte l’assoliment de les competències en matèria lingüística del castellà i català i sent un referent com a model pedagògic e integrador en el marc educatiu Europeu.
4. La coeducació.
Un projecte de llei que pretén legitimar les subvencions públiques a escoles privades que segreguen els alumnes en funció del sexe. Això ens comporta un pas més per obrir una nova via de privatització amb fons públics que consolida la mercantilització de l’educació.
5. Llibertat i democràcia. Cultura i patrimoni.
La protecció dels drets d’una minoria davant una majoria és una de les funcions principals de la nostra democràcia, i es precisament el que el Ministre Wert vol desmantellar, la nostra llibertat d’expressió en democràcia, amb la voluntat autoritària d’eliminar una cultura i una identitat. A partir del menyspreu a la nostra llengua, deixa palès una cultura, tradició i patrimoni cultural que relega a residual, obviant més de 35 anys de fites educatives i pedagògiques que han representat la nostra escola democràtica catalana.
Tota la Comunitat educativa de Canovelles i des de el Consell Escolar Municipal treballarem perquè el front contra aquesta llei s’estengui a tot el país
Per tot plegat acordem :
- Manifestar el desacord amb la voluntat recentralitzadora, retrògrada i segregadora socialment del Ministre Wert.
- Defensar la necessitat d’impulsar un gran acord a Catalunya amb tots els representants d’entitats, agents educatius i partits polítics contra aquesta reforma.
- Seguir impulsant el model d’immersió lingüística a Catalunya: Pedagògicament sostenible, jurídicament viable i socialment acceptat.
- Declarar que l’actual model d’immersió lingüística ha portat resultats netament positius per l’educació del nostre país, donant lloc a un sistema educatiu que en cap cas ignora el coneixement del castellà i, per tant, reafirmar el nostre convenciment que la llengua catalana és i ha de continuar sent la llengua vehicular del sistema educatiu català així com l’eina indispensable que possibiliti la cohesió social del nostre país.
- Donar suport al Govern de Catalunya, en la defensa d’un sistema educatiu just, equitatiu i respectuós amb les competències de l’Estatut d’Autonomia.
- Comunicar aquest acord al President del Govern d’Espanya, al President de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; a la Conselleria d’Ensenyament; als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat d’Espanya; i als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i de la Federació de Municipis de Catalunya.
Consell Escolar Municipal de Canovelles
11 de desembre de 2012
