jueves, 10 de julio de 2014

L’Agrupació del PSC de Canovelles dona veu a tots els candidats a primers secretaris del PSC i del PSOE.

Divendres 4 de juliol, una cinquantena de militants de l’Agrupació local del PSC de Canovelles van participar en una assemblea on, entre d’altres temes, es van donar a conèixer els candidats que han obtingut els avals corresponents per a presentar-se a primer secretari del PSC i a la Secretaria General del PSOE. 

Per aquest motiu es va considerar oportú convidar a tres vallesans que fan campanya i defensen a cada un dels candidats per què ens expliquessin les intencions i projectes de cadascun dels candidats.

Juanma Segovia de Granollers va defensar a Eduardo Madina tot dient: “Per mi, la política que ens uneix als socialistes, son emocions. I a mi, l’Edu, m’emociona i m’il·lusiona.

Vull un primer secretari que torni a manar, que porti el canvi que necessita aquest partit i que necessita aquest país. I ell és capaç de fer-ho. Des de la seva basant de candidat ja ho ha començat a fer, posant en valor el paper de tots i cadascun de nosaltres com a militants. Per primera vegada podem elegir el nostre Secretari General per mitjà del nostre vot de manera individual i no mitjançant vots per delegació com fins ara.

I que ens dugui a retomar el camí cap a l’esquerra que mai no hauríem d’haver abandonat. Que ens torni a fer sentir-nos orgullosos de ser qui som, del què som i no només del que hem estat.

El canvi comença per un mateix. Voteu a qui vulgueu, a qui us sembli, encara que us equivoqueu. Com puc fer-ho jo. Però feu-ho per qui creieu que ho pot fer millor i no per tacticisme. El tacticisme pot donar resultats a curt termini però, a llarg termini, en sortirem perdent. Segur.”   

Pedro Rodríguez de Montmeló en la seva defensa a Pedro Sánchez va dir: “Necessitem un PSOE exemplar, transparent, innovador, ètic i participatiu i per això necessitem un canvi amb el cor, però també amb el cap.

La proposta de Pedro Sánchez és de canvi i d’unitat. Canvi per fer avançar el PSOE i reformar l’esquerra en la lluita continua contra la desigualtat i la unitat de tots els socialistes per a ser la força transformadora que necessita el país.”

Fran Sánchez Castilla de Lliçà d’Amunt va defensar a José Antonio Perez Tapias dient: que “l’opció de presentar-se com a candidat no és una opció personal sinó col·lectiva: Decisió sorgida d’uns debats sobre la situació crítica en que es troba la socialdemocràcia, no només a Espanya sinó també a Europa.

Com diu ell mateix: “opció de concórrer a l’elecció de secretari general és l’opció d’un “jo candidat” al que ho acompanya un “nosaltres equip”.   

La proposta de Tapias, genera confiança en la transformació d’aquest partit encaminat a treballar per la democràcia interna i a reconstruir un projecte que, clarament ubicat a l’esquerra, pot armar-se de credibilitat per obtenir la confiança de la ciutadania.”
 
Els tres vallesans van coincidir amb els elogis i agraïments cap a l’Agrupació de Canovelles per haver organitzat aquest acte i poder donar veu a cadascun dels candidats i, tots ells, iniciaven la seva intervenció dient que “qualsevol dels tres candidats són bons per a liderar la Secretaria General del PSOE i seran uns bon representants del nostre partit germà.”

Francesc Sánchez, primer secretari de l’Agrupació de Canovelles, va fer la seva intervenció tot dient que “l’Agrupació no dona suport a cap dels candidats per què considera que un militant és igual a un vot.” 


Un altre dels punts de l’ordre del dia van ser les Eleccions Primàries del PSC on l’únic candidat a primer secretari és Miquel Iceta.

El regidor, Juan Francisco Garcia-Miguel, va ser qui va defensar-lo tot dient que, “Miquel Iceta, és el millor candidat a primer secretari que pot tenir el PSC.

Ha presentat la seva candidatura per què considera que pot ser útil en aquesta difícil etapa. Ha pres la decisió per què està convençut de la capacitat col·lectiva dels socialistes per a superar la situació actual i per què creu que està preparat per encapçalar aquest esforç.

És la persona que pot oferir a la política catalana la voluntat de diàleg i entesa, avui més necessari que mai i per què vol defensar posicions transversals i de sentit comú. 

Vol reivindicar la política, la capacitat col·lectiva de transformar democràticament la realitat, i vol reivindicar la socialdemocràcia com una eina de transformació profunda de la societat “