Bona tarda i gràcies per acceptar aquesta
invitació.
L’edat d’un poble es compta a partir de la primera
referència escrita en què se n’esmenta el nom. En el nostre cas, el primer
document escrit que fa menció del terme de Canovelles data del 26 de juny de
l’any 1008. A
l’arxiu de la corona d’Aragó hi ha un document d’una permuta de terres a
Canovelles signat en aquesta data. Però la història de Canovelles com a comunitat
és anterior, segons les restes arqueològiques trobades és del neolític mitjà
(3.500 anys aC).
L’any 1008 van passar coses importants al nostre
poble. Des de llavors fins ara, a Canovelles, s’han viscut èpoques de
prosperitat i també de penúries. Hem tingut grans moments de progrés però també
hem suportat invasions, guerres, inundacions... i ara aquesta crisi econòmica.
Però sempre els seus habitants, els canovellins i les
canovellines, hem estat capaços de convertir els problemes en reptes i hem
lluitat per superar-los. Canovelles ha demostrat que és un poble amb empenta,
conscient de les seves mancances i limitacions però força engrescador com per
anar modelant la seva realitat i anar construint, entre tots, una ciutat cada
dia millor.
Aquesta vegada no serà diferent.
L’any 2008 van passar dues coses importants: els
canovellins i les canovellines varem celebrar el nostre aniversari, els nostres
mil anys, el nostre Mil·lenari. Ho varem fer entre tots i amb molta il·lusió. I
van néixer els nens i nenes mil·lenaris. Els vostres fills i filles, que també
són els nostres petits ciutadans i ciutadanes. Aquest nens i nenes sempre seran
els nens i nenes mil·lenaris. Cada any que celebrin el seu aniversari
celebrarem l’aniversari de Canovelles, l’aniversari de tot un poble.
L’arribada d’un fill o d’una filla és una de les
vivències que amb més intensitat es marquen en la ment i en el cor de les
persones. És una de les experiències vitals més emotives que es poden gravar en
els nostres records, romanent inesborrables per sempre. Coneixem el que això
significa d’alegria i emoció. Aporta moltes satisfaccions, però també sabem que
significa, especialment, responsabilitat.
Esteu exercint la gran responsabilitat de la
paternitat formant i orientant els vostres fills en valors com l’ètica, el
compromís social, el treball i, sobretot, de manera irrenunciable, en la defensa
de les llibertats, del respecte, de la tolerància i de la convivència.
Vull insistir, una vegada més, que els vostres
fills són els nostres ciutadans i volem compartir amb vosaltres aquesta
responsabilitat en l’educació d’aquest petits a través de l’escola, les activitats
escolars, l’esport, els equipaments públics, els casals d’estiu i un llarg etc.
Els nens i nenes mil·lenaris també són els nostres nens i les nostres nenes.
Avui, juny de 2014, les entitats del poble han
organitzat l’activitat “Recordant el Mil·lenari”
amb l’objectiu de reforçar que som un poble; que Canovelles, amb el que té de bo
i de dolent, és el millor poble perquè és el nostre. I dins d’aquesta
celebració hem volgut tornar a aplegar els nens i nenes mil·lenaris per veure
com estan, com han crescut...
Jacinto Benavente definia la vida així: “La vida es como un viaje por mar: hay días
en calma y días de borrasca. Lo importante es ser un buen capitán de nuestro
barco.” En definitiva, som això, un viatge, que transcorre dia a dia,
cobrint etapes, amb un itinerari impredictible, amb un destí impossible de
conèixer a priori. El futur d’aquest nens i nenes és una incògnita. No podem
predir quants dies de borrasca i dies de calma tindran. És impossible conèixer
quins camins recorreran.
Tots els que som aquí els desitgem molts dies de
calma i molt pocs de borrasca. Però sobretot esperem que aconsegueixin tots els
objectius que es proposin i som aquí per ajudar-los a fer-ho possible.
Us demano que treballem tots amb aquest objectiu.
Però també per fer que se sentin que formen par d’una comunitat, d’un poble, de
Canovelles, i que se’n sentin orgullosos.
Vull acabar amb un fragment del discurs pronunciat
per Francesc Torres Villa, diputat Provincial al setembre de 1929 a Canovelles:
“Mai no
negueu la vostra humil ascendència. No u sàpiga mai greu de dir que sou de
Canovelles, per molt amunt que arribeu. Penseu que al món val tant aquest poble
humil, com la ciutat més gran de la terra.
Sentiu-ne
orgull del vostre poble i treballeu sempre pel seu creixement.
No us
cregueu mai que sigui més gran ni que valgui més aquell que neix en una ciutat,
que els que sou fills d’aquest poblet.
Els homes,
hagin nascut rodejats de riquesa i benestar, o en la llar més humil, valen
només per la seva bondat... I penseu que
Canovelles, aquest poble vostre, tant petit com és, té una ànima com molts
pobles molt més grans”.
José Orive
i Vélez
Alcalde
