El document més antic que parla de Canovelles es va
escriure l’any 1008, ara fa mil sis anys, però les dones i els homes primitius
vivien al costat del riu Congost des d’un milió d’anys abans. Formaven tribus
familiars nòmades.
Amb l’agricultura i la ramaderia, les famílies van
fer cases estables. Els senyals més antics de la presència humana a Canovelles
tenen 6.000 anys i s’han trobat a Ca l’Estrada i a la Bòbila.
Són enterraments senzills, cavats a terra. Deixaven
els morts entre lloses de perdrà, envoltats d’objectes personals.
La peça més important és una estàtua-Menhir del
3500-2500 aC ,
que fou descoberta l’agost de 2004. Una pedra de 93 cm d’alçada, on s’havia
esculpit una figura humana.
Està molt deteriorada, però encara s’hi
distingeixen el braç esquerra amb la mà, un peu i els plecs de la roba a
l’esquena. Te quatre concavitats gravades dalt del cap, potser per recollir la
pluja amb intencions rituals.
El primer canovellí
o canovellina
Les primeres restes trobades a Canovelles son de
l’època del neolític mitjà, entre 5500 aC i el 3500 aC .
Es tracta de dues tombes on a la sepultura es va
trobar l’utillatge que es diposita amb el difunt que van ser dos punxons d’os,
una petxina, una destral de pedra i dos molins de mà.
