Molt bon dia a tothom.
Com cada any, i sota aquesta gran i vella alzina que amb els seus quatre
peus simbolitza les quatre barres de la
nostra senyera, ens ajuntem per celebrar la Diada Nacional de
Catalunya.
Vull agrair la participació
de tothom i especialment la dels alumnes
dels cursos de català que són exemple de la voluntat d’integració a la societat que ells han elegit
per viure. Ja fa molt de temps que vam decidir que aquest acte seria sobri, senzill i d’inclusió i no hi ha
millor exemple de tot això que la seva participació que omple d’art i poesia
aquest petit parc. Novament, gràcies!
Aquest és un acte on hi cap tothom, on tots els canovellins hi són
benvinguts, on totes les sensibilitats, amb respecte, han de sentir-se còmodes.
Perquè el nostre poble, com tots, està format per la suma de totes les persones
que vivim i estimem Canovelles. Cadascú a la seva manera, però amb un mateix
sentit.
Fa tres cents anys va finalitzar una guerra que va suposar per a
Catalunya la humiliació dels vençuts. Com que la història l’escriuen els
vencedors, difícilment sabrem tota la veritat dels fets succeïts el 1714. Però
sí que tinc clar que aquest conflicte armat, com tots, va ser un fracàs de la humanitat. Un fracàs
del diàleg i de la tolerància i, perquè no dir-ho, un fracàs de la
intel·ligència, ja que ningú va ser capaç de trobar punts en comú ni va tenir
prou seny per evitar la tragèdia; com a totes les guerres, és difícil trobar un
vencedor perquè hi ha víctimes a tots
els bàndols. Hem de prendre nota de les lliçons de la història.
La conclusió de la reflexió que comparteixo amb vosaltres és clara: els
responsables polítics tenen..., tenim, l’obligació de buscar el benestar dels
nostres ciutadans, per això el més
important és buscar punts d’unió de la ciutadania i posar ponts en lloc de
buscar la confrontació entre els ciutadans i els pobles. La nostra societat necessita
més diàleg i tolerància i menys crispació i posicions immobilistes. Els
interessos comuns dels ciutadans d’un país són el motor que ha de fer
progressar per assolir, o millor dit, recuperar, el benestar i la justícia
social ara en hores baixes.
Avui el nostre país es troba immers en una situació força complicada,
plena d’incerteses polítiques i sacsejada a dreta i esquerra per una crisi
econòmica que no acaba de redreçar-se i que incideix plenament sobre els
ciutadans.
Vivim situacions injustes generades o agreujades per unes polítiques que
ataquen els nostres serveis públics i desmunten uns serveis que amb tants
esforços els nostres avis, pares i nosaltres mateixos hem treballat pel gaudi
propi i, sobretot, de les futures generacions. La nostra sanitat pública, la nostra educació universal,
el nostre sistema de pensions i la resta de serveis públics essencials són el
nostre més gran patrimoni que tenim com a societat, perquè és la nostra única
garantia d’igualtat i d’una societat més justa pels nostres fills i nets.
Vivim uns temps difícils.
La solució d’aquests problemes ha de ser la prioritat de qualsevol
govern si volem construir un país lliure, un país encaminat cap al progrés, un
país de ciutadans amb igualtat d’oportunitats, un país amb serveis bàsics
garantits per a tothom, un país just, tolerant, inclusiu, culturalment divers i
profundament democràtic.
Aquesta és la Catalunya que estic segur que hi ha al pensament i al cor
de tots els que ens trobem reunits aquí i de la immensa majoria dels ciutadans
del nostre país. Això em fa creure que, més enllà del soroll mediàtic, més
enllà de les mentides o mitges veritats d’alguns, més enllà dels càlculs
electoralistes, més enllà d’un dia i d’una data concreta, podrem ser capaços de
trobar la manera de treballar pel benestar dels nostres ciutadans, que no es
altre cosa que treballar per la justícia social, la solidaritat i la llibertat.
En l’àmbit més proper, com no pot ser d’altra manera, la meva prioritat
és Canovelles, els meus veïns i veïnes. Canovelles és un bon exemple del que avui
és Catalunya, un territori compartit per gent d’orígens diferents i costums no
gaire semblants, però amb un projecte de vida comú basat en el progrés social,
la solidaritat i la tolerància.
Penso continuar treballant demà, com demà passat, com ho he fet fins
avui, per la Canovelles que vull i per fer sentir la veu d’aquest poble a
altres instàncies, com la Generalitat o l’Estat, perquè ningú no oblidi que al
Vallès Oriental, a la ribera del riu Congost hi ha un poble que vol avançar i
prosperar socialment. Continuarem treballant per Canovelles, perquè els seus
ciutadans puguin desenvolupar-se com a persones en un sentit ple, millorant els
serveis que es donen des de l’Ajuntament i defensant uns serveis públics
universals i de qualitat.
Aquest camí ni vull ni puc fer-lo sol, per això us demano novament, com
he fet altres vegades, la vostra complicitat per treballar plegats en allò que
ens uneix: aconseguir una Canovelles millor i plena d’oportunitats per tothom.
Gràcies a tots i totes,
Visca Catalunya
Visca Canovelles
