Hem de parlar menys de Catalunya i més dels catalans i de les catalanes, de les persones

Nosaltres, des de Canovelles,  volem parlar de les persones. Ens interessa molt parlar dels catalans  i de les catalanes.  Però  sembla  que avui l’únic que interessa,  sobretot als mitjans de comunicació, és parlar de sobiranisme, de nacionalisme, de banderes i d’independència. Personalment dubto que sigui igual d’interessant per als ciutadans i ciutadanes.

Peró bé, si hem de parlar d’aquests temes, parlem-ne. Si de forma simplista, el vot dels ciutadans en les properes eleccions s’ha de pronunciar en el sentit  que he indicat abans, jo crec que hi ha diferents alternatives. Per exemple, qui vulgui la independència de debò ha de votar necessàriament  a ERC  a tès que és l’únic partit que realment s’ha definit per la independència afirmant que la proclamarien, sí o sí de forma unilateral. En canvi, si es vol votar conservadorisme  i espanyolisme centralista, si  es vol votar per “espanyolitzar”, com a negació i supressió de la cultura catalana, l’opció clara és el PP del Sr. Wert i companyia, Aquests tenen molt clar quina és la seva posició en el tema nacional, només s’ha de tenir en compte les declaracions dels seus ministres, especialment el d’Educació. Fins aquí tot clar i sense problemes.

 

Ara bé, si la gent es decideix per l’alternativa de CiU aquí comencen els interrogants. La tradicional indefinició sobre la independència en les darreres intervencions, amb un objectiu clarament electoralista s’ha vist incrementat fins a uns límits esperpèntics. Què volen exactament els conservadors de casa nostra? Per una banda, diuen que volen una Catalunya amb estructures d’Estat, però ningú no sap què vol dir això. També parlen d’un referèndum, però no acaben d’aclarir si ha d’ésser legal  alegal o directament il·legal. Aquesta alternativa electoral, doncs, genera els seus dubtes. Només hem de recordar les declaracions que ha fet recentment el Sr. Duran i Lleida sobre aquest tema evidenciant  l’engany que CiU  està fent a tot el país. No representen una opció fiable.

Finalment, si el que volem votar és  defensar de veritat els drets nacionals i els drets dels catalans i de les catalanes, l’única alternativa és el PSC. La nostra posició és clara. Volem que Catalunya avanci en drets i llibertats amb pas ferm, decidit, sense aventures que no porten enlloc. Aquesta manera d’avançar és a través d’arribar a un estat federal , com ara Alemanya, Suïssa o els EU. Tal com deia Pere Navarro, la forma més senzilla d’entendre la nostra posició és parlar d’un bloc de veïns, en què cada propietari té la seva independència dins del seu pis, però que s’ha de posar d’acord amb la resta per pintar l’escala.

El PSC reconeix i denuncia la  injustícia que s’està fent amb el nostre país, Catalunya, a nivell econòmic, en drets nacionals, en cultura, etc. I aixo s'ha d’acabar. Però som gent seriosa, i en democràcia les coses es fan respectant el joc democràtic i la legislació vigent de la qual ens hem dotat. És per això que plantegem un referèndum legal, perquè només és vinculant allò què és legal. Fer un referèndum que no sigui legal és fer volar coloms, fer teatre, és crear frustració i més problemes.

Si les lleis no ens agraden s'han de canviar. I com es canvien les lleis? Les lleis les fan els homes i les dones i les canvien els homes i les dones mitjançant el diàleg i el consens.  Nosaltres proposem modificar la constitució amb aquests instruments , entre totes les forçes polítiques i la ciutadania perquè Catalunya pugui decidir allò que vol ser. Per tenir el dret a decidir.  

Aclarit el tema nacional, parlem dels catalans i les catalanes, de les persones. En aquest sentit, les alternatives també són molt clarificadores. CiU és sinònim de retallades i més retallades en sanitat, educació, en polítiques socials en general. El PP són “recortes y más recortes” és el partit que ha fet que ara sigui més fàcil i barat acomiadar treballadors . Ja ho veieu uns en català i els altres en castellà, en aquest cas l’idioma no és obstacle per posar-se d’acord a l’hora de suprimir drets. Només cal veure que en aquest aspecte sempre s’han posat d’acord CiU i PP. Recordem que aquest dos anys el Sr. Artur Mas  ha governat amb el suport del PP. Recordem que qui està governant la diputació de Barcelona és CiU amb el suport del PP. És clar, doncs, que no hi ha diferència en temes socials entre aquests dos partits.  Si per altra banda afegim que ERC només està  per l’assumpte de la independència, l’única alternativa de Govern seriosa i raonable que defensa els interessos dels catalans i les catalanes , és a  dir, de les persones, és el PSC. La proposta socialista passa per una millora de la gestió dels recursos. Hem d'equilibrar els pressupostos públics, però amb aspectes intocables com l’educació, la sanitat i els serveis socials. El nostre compromís és no només de no retallar els recursos a aquests drets sinó augmentar-los i, alhora, implementar les polítiques que puguin dinamitzar l’economia, amb plans d’ocupació, de formació i amb polítiques actives de dinamització de l’ocupació.

Com a conclusió, als nostres conciutadans els preocupen els seus drets que tant d’esforç els va costar  aconseguir, i ara es perden a un ritme frenètic amb cada reunió de ministres o consellers, com ara les pèrdues en drets laborals, del lloc de treball, de casa teva per no poder fer front a la hipoteca,  la pujada de les matrícules universitàries,  la pujada de l’aigua un 70%, el copagament sanitari i un llarg etc. Aquesta és la preocupació de veritat i no la independència plantejada per CIU o ERC, sense un full de ruta determinat i que més aviat sembla una estratègia per distreure la població dels temes importants.  Això ens recorda a la pràctica del “panem et circenses” dels emperadors romans que regalaven blat i accés gratuït als jocs que es feien al circ per tal de fer oblidar al poble els seus problemes diaris i evitar la seva interferència en la política.

José Orive Vélez