Granollers, 7
de novembre de 2012
En primer lloc voldria
agrair-vos la vostra invitació a participar en aquest congrés de CCOO del Vallès
Oriental Maresme.
Un congrés
peculiar, enmig d’una campanya electoral, en la qual a alguns
l’únic que els interessa és parlar de sobiranisme, de nacionalisme, de
banderes i d’independència. I no dels problemes reals dels catalans i les
catalanes que no són pocs, i uns dies abans d’una vaga general convocada,
aquesta sí, pel que està passant, pels
problemes reals dels ciutadans. Tot això en un moment difícil, especialment per
als treballadors i les treballadores, en
què perilla el model social que hem construït entre tots en els darrers 30
anys.
La crisi cada dia
afecta a més famílies, tots tenim amics
i germans o veïns que tenen algun familiar a l’atur o que tenen problemes per
fer front a les despeses diàries. I en
aquest context hi ha uns que han decidit a qui toca salvar i a qui toca pagar
el plats trencats del que està passant. És indecent que amb els nostres diners,
diners públics, s’intenti salvar els bancs mentre es cobra als nens per portar
la carmanyola a l’escola i als
nostres avis pels medicaments, mentre es
retiren els PIRMIS als més pobres dels pobres o es liquiden els plans
d’ocupació. És indecent que es doni diners públics als mateixos bancs que estan
deixant a milers de famílies per la força sense un sostre on viure. Això es
injust i indecent.
Avui hi ha en aquesta
sala persones que no es resignen, persones convençudes que cal treballar molt i des de tots els àmbits per poder sortir
d’aquesta situació almenys amb el mateix nivell de benestar que teníem abans. I
convençudes, també, com a gent d’esquerres que no podem renunciar a l’avenç
social. Vull felicitar-vos per això, pel vostre compromís, i perquè compliu una cosa que jo acostumo a dir: hem de fer per
tal que, cada dia, quan ens en anem a dormir estiguem convençuts que fem el que
toca perquè les coses siguin millors.
M’han dit que he de
ser molt breu, i ho seré, però no vull perdre l’ocasió de referir-me al paper i
a la importància de les organitzacions
sindicals en el nostre entramat social.
Els sindicats heu sigut,
i sou, una peça clau de qualsevol democràcia,
treballeu per millorar les condicions de vida de la classe
treballadora des de tots els àmbits. Heu
arribat a pactes i acords importants quan toca i feu de pedra a la sabata i de
corcó quan és necessari per recordar als polítics, als empresaris i a la societat
en general que no està tot aconseguit i
que cal treballar per seguir avançant en la construcció d’un estat del benestar
encara més fort i que no es torni a trobar en la situació de risc en què es troba actualment.
Penso que l’única
manera de sortir endavant de la crisi actual és amb més llibertat, democràcia i
cohesió social. Per garantir això, hi ha temes intocables com l’educació, la sanitat i
els serveis socials. No només no s’han de retallar els recursos a aquests drets sinó que cal augmentar-los i, alhora, implementar les
polítiques que puguin dinamitzar l’economia, amb plans d’ocupació, de formació
i amb polítiques actives de dinamització de l’ocupació.
Mireu, el Vallès
Oriental està patint la crisi d’una forma molt dura, amb unes dades d’atur que
mai havíem tingut, amb persones que perden el seu habitatge... i com deia abans
l’única manera de sortir d’això és
treballant molt i junts. Arribant a acords, buscant el consens, amb
plantejaments que representin a tots i que puguin ser útils de veritat per
assolir la necessària reactivació del nostre territori garantint, per sobre de
tot, la cohesió social.
Des del Consell Comarcal
estem en aquesta línia, sabem que tenim un llarg camí per endavant i el volem
fer amb tots, amb els ajuntaments, amb les altres administracions i també , i
sobretot, amb els agents econòmics i socials, perquè pensem, estem convençuts,
que els sindicats sou una peça bàsica d’això que hem de tornar a construir
entre tots.
Per acabar vull
donar les gràcies a l’Ovidi i a tot
l’equip per la vostra invitació, també felicitar per avançat els que resulteu elegits i elegides avui i
desitjar-vos que els vostres debats i
les properes mobilitzacions siguin un èxit.
Perquè el vostre
èxit és també l’èxit i l’avanç de la societat, dels treballadors i de les
treballadores.
Moltes gràcies i
que tingueu un bon dia de treball!
José Orive Vélez
